L’arrel
A Cornellà de Llobregat es forma l’Orquestra L’Artística Llobregatana, que durant un any porta el nom de Cobla-orquestra Llobregat. D’aquell planter en sortirà la cobla.
Des de 1929
Una història
que encara sona.
La nostra és una història de músics, famílies, places i públic. Una història feta de continuïtat —i de la voluntat de tornar a començar cada vegada que el flabiol fa la primera nota.
El començament
D’una iniciativa familiar a una cobla amb horitzó de país.
La Principal del Llobregat va néixer a Cornellà de Llobregat de la mà de Dídac Vilà i Moragues, amb músics sortits de l’Orquestra L’Artística Llobregatana. El seu fill, Jaume Vilà i Mèlich —Javimel—, va consolidar la formació des del primer tible; a partir de 1968, el nét Josep Vilà i Figueras en va prendre el relleu com a director i representant.
Gairebé cent anys després, la cobla continua fent créixer aquell llegat amb repertori, enregistraments, viatges i projectes compartits.
Els primers compassos
Dídac Vilà i Moragues funda La Principal del Llobregat a Cornellà amb músics de L’Artística Llobregatana. És l’any que la cobla pren el nom que encara porta.
Javimel al primer tible
El fill del fundador, Jaume Vilà i Mèlich —Javimel—, consolida la formació des del primer tible. Compositor de sardanes com «Records de Can Ribot» i «Com dansen, les Violetes!», toca a la plaça d’Espanya de Barcelona i a la Festa de Germanor de la Font de Can Ribot, a la Colònia Güell.
Josep Vilà pren el relleu
Gran intèrpret de flabiol, Josep Vilà i Figueras assumeix la direcció i la representació durant la segona meitat del segle XX, i situa la cobla entre les formacions més prestigioses del país.
De la plaça al teatre
La cobla és presència fixa al Portal de l’Àngel per la Mercè, a la plaça de la Catedral i fins al camp del FC Barcelona. El 1977 concursa al Premi Agustí Borguñó, al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell.
Fora de casa
El retrat de Berlín obre una etapa de gires: Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Gal·les, on la cobla dona el concert inaugural del Festival Internacional de Música de Llangollen.
Més enllà de les fronteres
Representa Catalunya als Dies Catalans de Tunísia, i el seu so arriba fins a Nova York i l’Argentina. També esdevé capdavantera en l’acompanyament dels grans esbarts dansaires.
75 anys i Creu de Sant Jordi
El 75è aniversari es celebra al Parc de Can Mercader de Cornellà, amb Josep Vilà i Antoni Ros-Marbà com a convidats d’excepció, i la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi.
Una discografia extensa
Més de cinquanta enregistraments documenten la seva evolució: el disc dirigit per Salvador Brotons (2004), les sardanes de Joan Jordi Beumala (2013), el treball del 90è aniversari (2019) i «Directe», enregistrat en viu al Pla de la Catedral de Barcelona. També hi consta l’adopció de la tenora barítona dins la cobla.
Nous diàlegs
La Principal del Llobregat estrena un espectacle amb el Quartet Mèlt i obre el so de la cobla a noves complicitats, amb la veu lírica de Guillem Batllori i el piano d’Emma Stratton.
Arrel i moviment
Sota la direcció de Marcel Sabaté, la formació continua present en aplecs, cicles de concerts i festivals, mantenint viva una trajectòria que s’acosta al centenari.
Àlbum del fons documental
Gairebé un segle
en imatges.
Les 41 fotografies del fons documental Cobles, orquestres i músics de Catalunya, dels anys trenta fins a l’aplec d’Encamp del 2017. Cada imatge conserva el crèdit de l’arxiu d’origen i, quan se’n coneixen, els noms dels músics que hi surten.
Formació actual
Cobla La Principal del LlobregatUna formació · Un sol so
La memòria del calendari
Una història
sobre el territori.
Explora les actuacions conservades al calendari de La Llobregat. Tria un any i clica qualsevol punt per descobrir on hem tocat.
Direccions i complicitats
Una trajectòria feta
de moltes mirades.
La cobla ha treballat sota la batuta de mestres com Antoni Ros-Marbà, Salvador Brotons, Alfred Cañamero, Joan Lluís Moraleda, Jordi León, Francesc Benítez, Daniel Antolí i Marcel Sabaté. També ha compartit escenari amb formacions corals i instrumentals, i ha acompanyat els grans esbarts dansaires del país.
Companyia Elèctrica DharmaMiguel PovedaEmma StrattonQuartet MèltGuillem BatlloriOrfeó CatalàCor Lieder CàmeraCobla Sant Jordi — Ciutat de BarcelonaEsbart Dansaire de Rubí
Per saber-ne més
Fonts i memòria.
Biografia de la cobla ↓Fons documental · La Principal del Llobregat ↗Viquipèdia ↗Palau de la Música Catalana ↗Enciclopèdia Catalana ↗
Les fotografies històriques i bona part de les dades d’aquesta pàgina provenen del fons documental Cobles, orquestres i músics de Catalunya, publicades amb permís del seu autor. Vols saber més de la història de les diferents cobles?
La història continua a la pròxima plaça.
Veure l’agenda ↗